El dissabte passat celebràrem la nostra primera assemblea oberta. A l’acte presentàrem en públic el nostre projecte polític: les bases ideològiques, com ens organitzem internament, explicàrem què és la coalició Compromís, les nostres eines de participació ciutadana, què volem per a Benifairó, entre altres aspectes. Tot açò explicat per diferents membres de Compromís per Benifairó, amb la participació, a més, de Tomàs Ferrandis, alcalde de Xeresa i secretari institucional de Compromís-Safor, i Jordi Puig, secretari d’organització de Compromís a la Safor.
Si hem de destacar u
n aspecte, és que estàvem desvanits de vore la Sala d’Exposicions del poble plena de gent. Fins i tot gent de peu al final de la sala. Com vam apuntar a les xarxes dies abans de la convocatòria, qui havia dit que a Benifairó no interessa la política? Interessa i molt! Més veient com tenim el poble. Als benifaironers, històricament un poble de majoria de vot d’esquerres, sempre ens ha interessat, però des d’una perspectiva activa, participativa i raonable; no des dels fets consumats, l’apatia, l’statu quo o el clientelisme local.
El públic també participà. Era inevitable que sortira el tema de la gespa del camp de futbol. Ens comunicaren com s’havia comentat pel poble que Compromís estava en contra d’aquesta millora de les instal·lacions. Òbviament quan vàrem fer públic el nostre parer sobre este tema, comptàvem que esta seria una de les primeres reaccions. És una mentida interessada, i els que han difós aquesta idea ho saben!, perquè saben llegir i al nostre escrit, abans d’exposar les nostres crítiques diem el següent: tot i estar d’acord que es porte a terme la inversió mencionada… Nosaltres no menystenim als nostres conveïns i sabem que valoren que el debat es centre en raons i no tergiversant el que diem, o ocultant part de forma interessada.
Arran els comentaris sobre la gespa, des de Compromís s’assenyalà la necessitat de marcar les prioritats que tenim com a poble, en què s’han de centrar les inversions. Perquè actualment tenim un deute ben considerable, però, paradoxalment, les instal·lacions públiques, com ara el centre de salut, l’escoleta, els parcs infantils, els jardins, l’estat d’alguns carrers, el fet de no tenir una biblioteca digna (legalment no és ni biblioteca per no complir amb els requisits legals, és només una s
ala de lectura), etc., estan en un estat manifestament millorable, llavors, en què s’ha acumulat aquest deute, si precisament en aquelles coses que haurien de ser prioritàries estan en l’estat que estan?
Una vetlada ben il·lusionant i fructífera, des d’on vam convidar, i ho fem novament des d’ací, a unir-se a Compromís Benifairó a tot aquell veí que vulga participar per construir un alternativa que canvie la forma de fer política al poble.
Ah! Gràcies a tots els companys de Compromís-Safor.
