Este cap de setmana, els pobles de la Valldigna celebrem la nostra diada. Una festa cívica on es commemora l’arrib
ada de Jaume II a la Vall d’Alfandech, i la donació d’esta en senyoriu feudal a l’orde del Cister, passant a denominar-se Valldigna.
L’órgan supramunicipal, la Mancomunitat de la Valldigna, no està precisament en els seus millors moments, de fet, podríem dir que està en estat catatònic. Diversos motius porten a esta situació, la reducció dràstica de l’aportació que feia Tavernes, i, per normativa, la baixada proporcional del que aporten els altres pobles sembla, a primera vista, que podria ser el motiu. Però no deixa de ser el símptoma. És la mala gestió dels darrers anys, el que en gran mesura porta a prendre a estes decisions. La desconfiguració del que serien els objectius i el paper de la Mancomunitat, amb despeses i decisions que s’allunyen del paper que hauria de tindre, com per exemple urbanitzar mitjançant una subvenció de la Diputació dos de carrers a Benifairó, decisió legal però èticament discutible, més l’opacitat de la mateixa institució la que porta, bàsicament, a la situació actual.
I que podem dir de la Fundació Jaume II, bressol de corrupció on va nàixer el cas Taula!
Però el sentiment de valldignencs que compartim la gent de Barx, Benifairó, Simat i Tavernes, per geografia, història, veïnatge i lligams familiars i amicals, està per damunt de totes les decisions que puguen haver pres en el passat, prenen en el present i prendran en un futur a les institucions.
Som de la Valldigna, i malgrat les dificultats i discrepàncies que en certs moments podem tenir, ens unix sentir-nos part del paisatge d’esta vall. Que el Dia de la Valldigna siga un dia de festa, però també de reivindicació.